Una bona causa (publicat al TOT Badalona)

Estimats lectors, morenos i morenes, espero que hagueu passat un bon estiu. Jo no estic gens moreno… això indica la mena d’estiu que he passat. No em queixo. En tot cas, hem viscut una bona traca final, amb la manifestació de la diada, de la qual encara es nota l’eco vibratori als carrers, a les ràdios i balcons del país.

D’aquesta diada i d’aquesta manifestació en sentirem a parlar molts anys i més que una fita concreta o un punt i a part, jo me l’imagino com el tap disparat d’una ampolla nova, per estrenar, en la que tot just comencem a ser consciens que ens trobem. S’ha obert el tap de l’ampolla de les decisions i ens l’anirem bevent mica en mica fins que, d’aquí algun temps (qui sap si mesos o anys) haurem de prendre la decisió final.

El dubte, la reflexió, el debat i el diàleg són les quatre felices potes que, en una democràcia dèbil com l’espanyola (i la catalana) ens fan molta falta. Exercitar la democràcia, com a ciutadans, ha de deixar de ser una delegació, a través del vot, d’uns maldecaps llunyans amb els quals topem de tant en tant en forma d’hòstia (pujada d’IVA, pixada fora de test del polític de torn, trama corrupta destapada a tal poble…). Una bona manera de ser bons demòcrates, de gaudir al màxim d’aquest bé pel qual han treballat tants, és exercir el dret i el deure a la reflexió, al debat i a la discussió proactives.

Independència? Dret a decidir? Espanya? Catalunya? Col·loqueu-vos al punt del tauler que més gràcia us faci per començar la partida. Més important que això és que tingueu ganes d’obrir mires, d’agafar perspectiva i de no pretendre quedar-vos sempre estancats a la vostra posició estàtica. El taulell és ple de raons bones i dolentes: experimenteu-les, tasteu-les, visiteu-les. HI ha molts passos per fer i tòpics per destruir.

Hi ha molta obsessió en cuidar el cos amb gimnasos i la ment amb llibres d’autoajuda. Cuidem també la nostra vida política i social amb la mateixa cura! Moure’s, assumir arguments aliens, transformar el propi pensament a través del contacte amb opinions diverses… aquesta és la font de tota bona pràctica social. De fet és la font primera de la tolerància, del respecte a l’altre, d’un debat sa i profitós. Ara mateix tenim l’oportunitat, a Catalunya, d’exercir i gaudir d’aquest debat amb naturalitat.

Jo estic molt content de debatre sobre qüestions tan essencials com el dret a decidir d’un país com Catalunya perquè obren les portes a la imaginació. No hi ha bons i dolents. Hi ha persones amb contextos diferents i idees diverses. De l’”Indigneu-vos” de Hessel hem de passar a l’”Escolteu-vos!”. El pitjor que pot passar, al final del camí – al final de l’ampolla – és que haguem fet, tots plegats, un bon anàlisi de la nostra situació i encaix al món. Catalunya. Espanya. Dret a Decidir. Independència. El dubte que implícitament comporten totes aquestes paraules és una bona causa.